Càlig

Càlig

© Fototeca.cat

Municipi del Baix Maestrat, a les terres prelitorals de la conca baixa de la rambla de Cervera, entre aquesta vila i Benicarló, al raiguer de les muntanyes que prolonguen les Talaies d’Alcalà.

El terme comprèn una part muntanyosa, d’origen cretaci, amb altures poc considerables (el coll de Càlig , de 171 m d’altitud, és a la divisòria d’aigües entre la rambla de Cervera i la d’Aiguadoliva), i una altra que pertany a la plana litoral, d’origen plistocènic. Més del 90% del terme correspon a conreus de secà (2 500 ha), un 6% (160 ha) a terres de muntanya, poc productives, i la resta a regadiu, que ha tingut un lleuger expandiment els darrers anys. Els conreus principals són el de garrofers, d’oliveres, d’ametllers, de la vinya i de cereals. 500 caps de bestiar oví. Hi ha també pedreres de marbre, explotades des d’èpoques remotes. S'hi ha desenvolupat la indústria del moble, que ha frenat l’emigració. La vila (1 838 h agl [2006], calijons ; 122 m alt.) és dalt d’un turó, a la dreta de la rambla de Cervera; el nucli primitiu (que era fortificat) envolta l’església parroquial de Sant Llorenç (1785). L’eixample correspon al desenvolupament de la població durant els s. XVIII i XIX. Pertangué als hospitalers (la carta de poblament és de 1234) i posteriorment a l’orde de Montesa; el mestre Francesc Llançol l’erigí en vila el 1540. El 1649, durant la Guerra dels Segadors, fou ocupada pels francesos, que assetjaven Tortosa. El 1837, durant la Primera Guerra Carlina, els carlins hi foren derrotats per les tropes liberals de Francesc Brotons. La casa de la vila és l’antic palau dels Vallterra. Dins el terme hi ha l’ermita de la Mare de Déu dels Socors, del s. XVIII.

Entrada a Càlig, Castelló

© C.I.C-Moià