cal·lionímids

m
pl
Ictiologia

Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes marines, bentòniques i costaneres, de 10 a 30 cm de llargada.

Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap. La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa. No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar; les aletes ventrals són jugulars. La família comprèn diversos gèneres, repartits per totes les mars càlides i temperades, entre els quals Callionymus, freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic. A les costes catalanes les espècies s’anomenen dragó, guineu, guineu vermella, llangardaix, pau, ferra-pedres, fardatxo, etc.