caló

m
Lingüística i sociolingüística

Llenguatge secret, amb mots d’origen caló, usat per lladres, pillets o trinxes.

Tendeix a la materialització dels conceptes (espardenyers, per ‘mossos d’esquadra’), fa ús de sufixos deformadors (pernilaig, per ‘pernil’; blatinyi, per ‘blat’; bordanya, per ‘borda’), d’abreviacions (llonga, per ‘llonganissa’; bufa, per ‘bufetada’), de deformacions críptiques o jeroglífiques, que fa difícil d’identificar el mot original (caravinagres, per ‘carrabiners’), d’encreuaments fonètics i ideològics i d’abundants metàfores i metonímies (xato, per ‘pistola’; calent, per ‘cafè’). Diversos escriptors catalans l’han utilitzat circumstancialment (Josep Robrenyo, Juli Vallmitjana, Joan Pons i Massaveu, Joan Givanel, Pere Corominas, Salvador Espriu).