Tendeix a la materialització dels conceptes ( espardenyers , per ‘mossos d’esquadra’), fa ús de sufixos deformadors ( pernilaig , per ‘pernil’; blatinyi , per ‘blat’; bordanya , per ‘borda’), d’abreviacions ( llonga , per ‘llonganissa’; bufa , per ‘bufetada’), de deformacions críptiques o jeroglífiques, que fa difícil d’identificar el mot original ( caravinagres , per ‘carrabiners’), d’encreuaments fonètics i ideològics i d’abundants metàfores i metonímies ( xato , per ‘pistola’; calent , per ‘cafè’). Diversos escriptors catalans l’han utilitzat circumstancialment (Josep Robrenyo, Juli Vallmitjana, Joan Pons i Massaveu, Joan Givanel, Pere Corominas, Salvador Espriu).
m
Lingüística i sociolingüística