calvari

m

Cristianisme

Crucifix o capella dedicats a la Crucifixió i situats damunt un turó o una elevació artificial del terreny, sovint prop d’una població, on els cristians van, especialment en temps de quaresma o de setmana santa, a fer el Via Crucis o a recordar la Passió.

Pel camí sol haver-hi distribuïdes capelletes amb representacions dels passos de la Passió en forma d’estacions, les quals no tenen l’ordre tradicional del Via Crucis, bé que a vegades hi coincideix. En aquests llocs hom diu fer el calvari de fer el Via Crucis. Sembla que foren instituïts pels franciscans en benefici dels fidels que no podien desplaçar-se a Terra Santa. Són abundosos a la part meridional dels Països Catalans; entre altres, cal esmentar, a la Plana Alta, els de Torreblanca, Benicàssim i les Coves de Vinromà; a la Plana Baixa, els d’Artana, Betxí, la Vilavella i Vila-real; i els de Sot de Ferrer (Alt Palància), l’Alcora (Alcalatén), Alcanar (Montsià), Cinctorres (Ports), Albocàsser (Alt Maestrat) i, sobretot, Pollença (Mallorca Septentrional). A Bretanya, els calvaris, situats sovint prop de les esglésies, són característics; cal destacar-ne els de Tronoen (1490), Guimilian (1581) i Sant Tegoneg (s XVII), tots d’un estil tosc i expressiu, de tradició medieval.