Cap a la fi del segle IV ja consta l’existència de calzes de metall preciós i pedreria; des del segle IX fou obligatori el metall. Als primers segles, quan era general la comunió dels fidels sota les dues espècies, a més del calze personal per al celebrant (calix ordinarius), hi havia el calze per als fidels (calix ministerialis). A partir de l’època romànica, el calze tendí a allargar-se separant tres elements: peu, nus i copa. Modernament la forma ha estat sovint simplificada.
m
Cristianisme
Calze barroc de Santa Maria del Pi (vers el 1700)
© Basílica de Santa Maria del Pi