A la cort dels reis catalans era el cap dels serveis de la cambra reial. Hom pot trobar-ne un precedent en el comes cubiculariorum de la cort visigoda. Les seves funcions foren fixades a les ordinacions del 1344 de Pere III: hi havia dos camarlencs (un dels quals era el primer camarlenc ), i a ells corresponia la guarda i custòdia del rei, l’aparellament de la cambra reial o de la tenda de campanya, el proveïment i la cura del vestuari i de l’armeria del rei, i la guarda del segell secret; esdevenien cavallers pel fet d’exercir el càrrec i podien dormir armats a la mateixa cambra reial. D’ells depenien, a més dels cambrers i ajudants de cambra, el posader, els físics, l’apotecari i els escrivans de cambra. Ocupaven el segon lloc dels funcionaris palatins, després del majordom, i formaven part del consell reial. Aquest càrrec havia estat conegut anteriorment amb el nom de cambrer major . Ferran II nomenà Ramon d’Espés gran camarlenc d’Aragó (de la corona catalanoaragonesa), el qual fou succeït en aquest càrrec (1515) pel seu gendre Balasc d’Alagó, primer comte de Sàstago; el títol restà vinculat en aquesta casa comtal.
m
Història