Les cambres anecoiques acústiques tenen les parets dissenyades per a absorbir les ones sonores i s’utilitzen per a caracteritzar dispositius d’àudio i en estudis d’enregistrament. Les cambres anecoiques de radiofreqüència absorbeixen les ones electromagnètiques. S’utilitzen habitualment per a la caracterització d’antenes i en assaigs de compatibilitat electromagnètica. En ocasions només el sostre i les parets són absorbents, però no el terra. En aquest cas s’anomenen cambres semianecoiques.
Atès que el fenomen de la reverberació va associat a la presència de superfícies reflectores, la cambra anecoica ideal podria ésser substituïda per l’anomenat camp lliure, que en la pràctica és aconseguit efectuant les mesures des de dalt d’una torre molt esvelta i situada en un indret molt tranquil.
A causa de la dificultat d’aquest procediment, hom efectua normalment les mesures en condicions de semicamp lliure, on la terra és l’únic camp reflector. La principal limitació d’una cambra anecoica per a comportar-se com un camp lliure consisteix en el fet que les seves dimensions creixen ràpidament quan hom pretén de treballar a freqüències baixes (a partir de 100 Hz).