Un conjunt de parells d’elèctrodes plans i paral·lels és col·locat en el si d’un gas inert (una mescla de neó i heli, per exemple) a baixa pressió; hom estableix entre cada parell d’elèctrodes breus impulsos d’alta tensió (amb una durada d’uns microsegons ), que són, però, insuficients per a produir una descàrrega entre ells. La injecció d’una partícula carregada, perpendicularment a les plaques dels elèctrodes, ocasiona un deixant d’ions, seguint el qual una guspira salta d’un a l’altre elèctrode. La traça d’aquesta guspira (o seguit de guspires) delata la trajectòria seguida per la partícula. Hom començà a usar les cambres de guspires el 1959, però actualment han estat reemplaçades per les cambres de deriva.
f
Física