cambra de reverberació

f

Física

Cambra o recinte tancat, construït de parets no paral·leles entre elles, dures i reflectores de les ones sonores, a l’interior de la qual hi ha una font sonora que crea un camp difús, de manera que l’energia del so resta uniformement distribuïda.

Hom hi mesura la potència acústica total de la font, mentre que el nivell de pressió sonora no hi té pràcticament sentit, a causa de les reflexions. És més econòmica de construcció que la cambra anecoica ( anecoic), de principi oposat, i és emprada per a fer assaigs de soroll de màquines.