cambra magmàtica

f
Geologia

Reservori que hom creu que existeix a poca profunditat de la superfície terrestre —on hi ha situat un volcà—, en el qual s’acumula magma provinent d’alguna part més fonda de l’escorça o del mantell superior.

D’aquest magma es deriven diversos materials volcànics quan surt a la superfície. La noció de cambra magmàtica serveix per a donar una localització dels processos de diferenciació magmàtica causants d’aquesta diversitat. De la cambra poden sortir fluids aquosos que porten minerals dissolts i es desplacen a través de porus o esquerdes de les roques. Aquests minerals poden precipitar en trobar les condicions adequades, moment en què poden formar dipòsits minerals. Dins la cambra magmàtica es produeixen corrents de convecció, ja que el magma es refreda més ràpidament prop del sostre (més fred que les parets o el fons de la cambra); el magma més calent del fons és també menys dens, i ascendirà tot desplaçant el més fred en crear-se una inestabilitat gravitatòria. Una cambra magmàtica pot ensorrar-se quan el magma surt ràpidament a la superfície, com en el cas d’una erupció piroclàstica, amb la qual cosa es formarà una caldera de col·lapse. Aquestes calderes poden assolir diàmetres de més de 40 km i donen una idea de les dimensions de la cambra. Els cràters de més d’1 km de diàmetre hom els considera ja calderes (per exemple, la del volcà Kilauea, a Hawaii, de 4 km).