cambra reverberant

f
Física

Recinte acústic tancat que afavoreix la reflexió de les ones sonores en totes les direccions.

Les superfícies que limiten la cambra, cobertes d’un material que presenta un índex de reflexió elevat a les ones acústiques, no són paral·leles per tal que les múltiples reflexions de les ones es propaguin en direccions diferents, no hi hagi formació d’ones estacionàries i hom simuli un camp sonor d’incidència aleatòria. Es caracteritza pel temps de reverberació, definit com l’interval necessari perquè el nivell acústic de la cambra es redueixi en 60 dB, un cop ha cessat d’emetre la font sonora. El temps de reverberació depèn del volum i de la superfície de les parets de la cambra, i sol ésser de l’ordre de segons. Hom hi mesura l’índex d’absorció acústica que presenten els materials.