cambrer

m

Història

Oficial palatí que a l’edat mitjana era al servei de la cambra reial on hom guardava el tresor, les joies, els mobles i les vestimentes reials.

Més tard fou donat el nom de cambrer al guardià de la cambra reial, i el càrrec encloïa atribucions financeres: recepció i distribució d’ingressos reials. Finalment, el cambrer restà restringit al servei particular del sobirà, llevat el de taula. A la corona catalanoaragonesa rebé el nom de cambrer major fins al s XIV, que passà a anomenar-se camarlenc.