camèlia

Camellia sp (nc.), cameliera

f
Botànica
Jardineria

Gènere d’arbres o arbusts, de la família de les teàcies, de fulles verdes tot l’any, alternes, coriàcies i de flors sèssils grans de 5 a 7 sèpals i de 5 a 9 pètals soldats, que comprèn unes 10 espècies nadiues de l’Àsia tropical i subtropical, algunes de les quals foren introduïdes a Europa a partir del s XVIII.

Són plantes que floreixen durant la tardor i l’hivern; hom les conrea per l’elegància del fullatge i la vistositat de llurs flors, sense peduncle, que cal muntar sobre una tija. Es reprodueixen per esqueix o capficant-les i llurs llavors fan peus aptes per a empeltar. De les tres espècies més conreades, la C. japonica , originària del Japó, és la més estesa; té el port piramidal i una alçada de 4 a 6 m; fa flors grans, inodores, vermelles, roses o blanques; les fulles són ovals o el·líptiques, lluents; comprèn nombroses varietats. La C. reticulata , oriünda de la Xina, és un arbust de 2 a 3 m d’alçària, amb fulles marcadament reticulades i flors rosades de 15 cm d’amplària. La C. sasanqua , d’origen japonès, és un arbust d’1 a 2 m d’alçària que fa flors blanques i una mica flairoses.