Els camells tenen un pelatge abundant, amb pèls fins i llargs, les orelles petites, els ulls grossos i sortints i el llavi superior partit en dues meitats, que poden moure's independentment; els narius, en forma de fesa, poden tancar-se completament. Els geps són masses adiposes que canvien de volum molt fàcilment; són reserves de greix que els camells acumulen quan tenen aliment abundant, i que consumeixen en períodes de dejuni o de treball excessiu. A la juntura de les potes anteriors del tronc, als colzes i als genolls tenen unes callositats que els serveixen per a estintolar-se quan s’ajeuen a terra doblegant els genolls; aquestes callositats solament apareixen, fins i tot ja en els fetus, en els camells domesticats, i no es troben en els camells que encara resten salvatges. Tenen el tercer dit i el quart ben desenvolupats i recoberts per sota per un únic coixinet convex, elàstic, com una sola, que fa que puguin caminar per terrenys poc compactes sense ensorrar-se. L’estómac dels camells, pròxim al dels remugants, té tres cavitats (manca de llibret), i nombroses expansions o cel·les aqüíferes, que constitueixen una reserva d’aigua metabòlica. Tenen poques exigències alimentàries i s’acontenten amb herbes seques; solen ésser àvids de sal. Els camells, que solen viure de 20 a 35 anys, tenen un temperament variable i irascible. Viuen en domesticitat des de temps remots. Les races de càrrega tenen el tronc i les extremitats més robusts, i tenen menys alçada; les races de muntar són més esveltes, altes i àgils. La llet de les camelles és aprofitada, i del pèl hom en fa teixits suaus i càlids, molt apreciats.
Una de les espècies actuals de camells és el camell comú (C. dromedarius), anomenat sovint dromedari, que té un sol gep. L’altra espècie, el camell bactrià (C. bactrianus), té dos geps, és més robust que el camell comú i té les potes més curtes i el pelatge molt més llarg i de tons bruns. És propi de l’Àsia Central i habita una regió molt àmplia. En alguns punts desèrtics (com el desert de Gobi) n'hi ha alguns ramats salvatges. Els domèstics són molt abundants i en alguns aspectes són més pròxims als camèlids d’Amèrica del Sud que no al camell comú, ja que estan adaptats a resistir grans freds, però, per contra, no suporten la calor excessiva ni la manca d’aigua. Antigament constituïen caravanes que transportaven mercaderies des d’Àsia fins a l’Europa oriental.