La càmera efectua l' anàlisi de la imatge i consta de tres parts fonamentals: el sistema òptic, el tub analitzador o de conversió i els circuits electrònics. El sistema òptic, anàleg al de les càmeres fotogràfiques, forma la imatge de l’escena a la superfície sensible del tub de conversió. Aquest és un transductor de senyal lluminós a elèctric, i sovint és un recinte tancat, on ha estat fet el buit, a l’interior del qual hi ha una superfície recoberta d’un material que canvia les seves característiques en rebre llum. Aquest canvi és recollit per un feix explorador d’electrons molt fi, que recorre tota la imatge punt per punt. Són emprats diferents tipus de tubs segons les aplicacions; els més corrents són: l' orticó, emprat per a preses d’imatge en directe, l' iconoscopi, el més antic i avui gairebé en desús, emprat solament per a la reproducció de pel·lícules, i el vidicó , més senzill que els anteriors i emprat en circuits tancats de televisió, on la qualitat d’imatge no és primordial. Els circuits electrònics inclouen els amplificadors, els circuits de deflexió que dirigeixen el feix explorador, els dispositius de sincronisme, els generadors de tensió per al tub de conversió, etc. Les càmeres per a televisió en colors consten de tres tubs de conversió, a cadascun dels quals arriba un color, dels tres fonamentals (vermell, blau i verd), separats prèviament pel sistema òptic ( televisió SECAM [televisió] ).
f
Electrònica i informàtica
Comunicació