Col·locada al focus d’un telescopi, forma la imatge òptica de l’objecte estudiat sobre una superfície fotoemissiva situada en un recinte sotmès al buit; els fotoelectrons emesos són accelerats i focalitzats electromagnèticament sobre una placa fotogràfica de material sensible als electrons que és mantinguda a baixa temperatura; aquesta placa és impressionada i, posteriorment, revelada. La càmera electronogràfica permet de fer exposicions molt curtes i d’obtenir-ne imatges molt pures (absència de gra i linealitat o proporcionalitat entre l’ennegriment de la placa i la intensitat lluminosa incident). Fou ideat per obtenir imatges òptiques d’objectes febles (llunyans) com les radiofonts remotes, algunes de les quals presenten magnituds superiors a 23.
f
Astronomia