càmera obscura

càmera fosca

f

Física

Disseny i arts gràfiques

Càmera totalment tancada a la llum, en una de les parets de la qual ha estat practicat un petit forat pel qual entren els raigs de llum procedents d’un objecte exterior, els quals determinen una imatge que és recollida a la superfície interior de la paret oposada.

La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida. Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī (segle IX) i el físic italià Giambattista della Porta (segle XVI), bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon (segle XIII). Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del segle XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat. Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una placa sensible, essent, per tant, l’antecessora de la càmera fotogràfica.