Formà part, amb L.Domènech i Montaner i A.M.Gallissà, de la primera generació d’arquitectes modernistes catalans. La seva obra més important és la Casa Provincial de Maternitat (1883-1902), a les Corts de Sarrià, on el seu domini dels elements constructius —totxo vist, revestiments ceràmics policromats— aconsegueix una acurada perfecció, a la vegada que representà un antecedent del projecte de l’Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner, mitjançant pavellons exempts. Projectà l’església del convent dels jesuïtes (amb J.Martorell i Montells, 1883-85) i l’església major de Santa Anna (1887, destruïda el 1936), a Barcelona. Treballà per al comte de Güell —certs interiors de la casa Fenollar al carrer de la Portaferrissa i del Palau Güell de Gaudí— i per al marquès de Comillas —direcció de la capella del Palau de Comillas, obra de Martorell i Montells—. Fou arquitecte de la diputació provincial de Barcelona (1877) i tingué càrrecs a l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1879 i 1894), des d’on endegà la publicació dels anuaris.