Camil Piñón i Oriola

(Barcelona, 1889 — Barcelona, 1979)

Sindicalista.

El 1917 era tresorer de la Federació Regional Metal·lúrgica. Seguidor de S. Seguí, el 1918 fou un dels organitzadors del Congrés de Sants i presidí el sindicat de lampistes. Deportat a la Mola de Maó (1920), el 1922 presidí el sindicat del transport. Defensà l’organització de la CNT en federacions nacionals d’indústria i signà el manifest dels Trenta. Restà al marge de l’organització arran de les polèmiques amb la FAI, però hi ingressà de nou el 1936 i presidí la Federació Nacional de la Indústria Pesquera i dirigí la publicació Mar i Terra .