Camil Soula

(Foix, Occitània, 1888 — Foix, Occitània, 1963)

Metge occità.

Féu estudis a la Universitat de Tolosa, on es doctorà i de la qual fou catedràtic de farmacologia i fisiologia; després fou catedràtic de fisiologia del treball a la Universitat de París. Publicà diversos treballs sobre fisiologia de la melsa, el paper de la colesterina, el metabolisme intermediari dels glúcids i l’equilibri neurovegetatiu, i participà en la redacció de grans tractats enciclopèdics de biologia general i de fisiologia. Mantingué estretes relacions amb els seus col·legues catalans, col·laborà a La Medicina Catalana , en els Treballs de la Societat de Biologia de Barcelona i en les Monografies Mèdiques i prengué una part activa en els congressos de metges de llengua catalana. Cofundador, amb I.Girard, de la revista Oc , fou un gran impulsor de les relacions intel·lectuals catalanooccitanes i un decidit protector dels catalans exiliats a França. President, durant un quant temps, de la Société de Biologie, de París, fou també membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1947).