camp de plena il·luminació

m

Física

Part del camp de definició d’un instrument òptic que conté els punts que determinen amb la pupil·la d’entrada del sistemà òptic feixos que travessen les lents del sistema sense ésser limitats (vinyetats).

Generalment, és obtingut en estendre cap a l’espai-objete el con determinat en unir els contorns de la pupil·la d’entrada i de la llucana d’entrada. En els instruments òptics és molt convenient que el camp de definició coincideixi amb el camp de plena il·luminació, per tal d’evitar el vinyetatge, la qual cosa s’aconsegueix, en els telescopis i microscopis, col·locant el diafragma a les imatges reals intermèdies, i, en les cambres fotogràfiques, en el pla focal de l’objectiu.