La seva intensitat, o intensitat de camp elèctricE, és una funció vectorial, el valor de la qual en un punt de l’espai és la força experimentada per una partícula puntual immòbil que contingui una unitat de càrrega elèctrica i sigui situada al punt en qüestió. El camp elèctric engendrat per una distribució de càrregues immòbils és anomenat camp electroestàtic. Un camp elèctric també pot ésser originat per un camp magnètic canviant. En el marc de l’electrodinàmica clàssica, el camp elèctric és només una de les components del camp electromagnètic, que és un concepte físic més real, i també més útil, per tal com una distribució real de càrregues i corrents elèctrics origina alhora un camp elèctric i un camp magnètic, les dinàmiques dels quals són mútuament dependents. La dinàmica del camp elèctric és controlada per dues de les equacions de Maxwell que, en un medi homogeni i isòtrop, són rot E= -∂B/∂t i div D=ρ, on B és la inducció magnètica, D el desplaçament elèctric (o inducció elèctrica) i ρ la densitat de càrrega elèctrica. El camp elèctric és constituït aleshores per dos termes, E=-gradV-∂A/∂t, on V és un potencial escalar i A és el potencial vector de la inducció magnètica, B = rot A.
m
Física
Esquema del camp elèctric
© Fototeca
Regió de l’espai en què una partícula immòbil carregada elèctricament rep una força proporcional a la quantitat de càrrega que conté.