Antigament hom considerava que un imant permanent era constituït de masses magnètiques i que, en completa analogia amb la llei de Coulomb de l’electroestàtica, la intensitat del camp magnètic creat per una massa magnètica puntual qmen un punt del buit de vector de posició r era H = (qm/4πμo) (r/r3), on μo és la permeabilitat del buit i r és el mòdul del vector r; la força exercida sobre una altra massa magnètica q'mera aleshores F = q'mH. Aquesta aproximació coulombiana a la magnetoestàtica ha estat abandonada, però il·lustra el fet que el camp magnetoestàtic és conservatiu, i que deriva d’un potencial magnètic Vm: H = -grad Vm.
m
Física