Camp Nou

Camp Nou

© FC Barcelona

Estadi del Futbol Club Barcelona inaugurat el 24 de setembre de 1957.

Denominació

Tot i que l’any 1965, a través d’una consulta convocada entre els socis del club, hom resolgué anomenar-lo oficialment Estadi del Club de Futbol Barcelona, la denominació popular de Camp Nou ha estat sempre, i amb una gran diferència, la més utilitzada. Des de la temporada 2001-2002 ha esdevingut el nom oficial, després d’una nova consulta entre els socis.

Precedents i construcció

L’any 1948, arran dels èxits del club a la Lliga, es començà a parlar de la necessitat de construir un camp nou atès que el de les Corts, amb 60.000 localitats, s’estava quedant petit. El 1950, durant la presidència d’Agustí Montal i Galobart, el club adquirí uns terrenys de la zona de la Maternitat. Tanmateix, el febrer del 1951, l’administració —principalment l’Ajuntament— desaconsellava l’emplaçament del nou estadi i proposava desplaçar-lo a la zona final de la Diagonal. Les negociacions no reeixiren, però la situació es desbloquejà després de més de dos anys d’estar en un punt mort arran de la victòria de Francesc Miró-Sans, en les eleccions presidencials del 14 de novembre de 1953. Miró-Sans, un cop elegit, comunicà el 18 de febrer de 1954 que el nou recinte es construiria als terrenys adquirits l’any 1950. El fenomen Kubala, amb els èxits de l’equip de les Cinc Copes, accelerà la decisió de fer un camp nou.

El projecte fou encarregat als arquitectes Francesc Mitjans i Miró i Josep Soteras i Mauri, amb la col·laboració de Llorenç Garcia-Barbón. El 28 de març de 1954 tingué lloc la col·locació de la primera pedra. S’hi aplegaren 40.000 persones. L’acte fou beneït per l’arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, i hi actuaren els Cors de Clavé. L’11 d’octubre de 1954 s’inaugurà l’exposició pública de la maqueta de l’estadi. Uns mesos abans, l’assemblea del club decidí comprar tres parcel·les contigües als terrenys adquirits de manera que tot estava a punt per a l’inici de les obres, que foren adjudicades, l’any 1955, a l’empresa INGAR, que presentà un termini d’execució de divuit mesos. El cost total de l’obra, incloent-hi el preu dels terrenys, ascendí finalment a 288 milions de pessetes i, malgrat l’emissió d’obligacions hipotecàries i bons de caixa per a finançar-lo, l’endeutament no es resolgué fins el 1966, amb la venda de l’estadi de les Corts. Mentre es construïa se l’anomenava estadi Joan Gamper, denominació que les autoritats impediren que s’oficialitzés. Els dos materials fonamentals de la construcció són el ferro i el formigó.

La inauguració

Esbarts dansaires durant la inauguració del Camp Nou el 24 de setembre de 1957

© ENCICLOPÈDIA CATALANA / ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA

La inauguració se celebrà el dia de la Mercè del 1957. Abans de la gran jornada es programà un aplec a Montserrat, on el pare abat, Aureli Maria Escarré, beneí la imatge de la Moreneta que el dia de la inauguració seria entronitzada a la capella construïda dins l’estadi. Els festeigs s’iniciaren al matí amb una missa. A continuació, l’arquebisbe Gregorio Modrego efectuà la benedicció de l’estadi acompanyat de les personalitats que presidien l’acte: José Solís Ruiz, ministre secretari general del Movimiento, que representava el general Franco; Juan Antonio Elola Olaso, delegat estatal d’Esports; Felipe Acedo Colunga, governador civil de Barcelona; Josep Maria de Porcioles, alcalde de la ciutat, i Francesc Miró-Sans, president del FC Barcelona. La jornada matinal finalitzà amb l’actuació de diversos esbarts dansaires. A la tarda hi hagué una desfilada, encapçalada per la banda de música de la Policia Armada, dels jugadors del primer equip i de les categories inferiors, dels Cors de Clavé, de membres de les seccions del club, de les penyes barcelonistes i, finalment, dels quatre equips convidats als actes d’inauguració: la selecció de Varsòvia, el Borussia Dortmund, el Flamengo i el Burnley. Aleshores li tocà el torn a l’Orfeó Barcelonès, que interpretà l’Himne de l’Estadi acompanyat de la Cobla Barcelona, després del qual s’inicià el partit inaugural. A la mitja part s’enlairaren 11.000 coloms i 6.000 globus amb els colors blau i grana, i es formà una anella sardanística amb 1.500 components d’esbarts dansaires. El plat fort de la jornada el constituïa el partit entre el FC Barcelona i la selecció de Varsòvia. El conjunt barcelonista, dirigit per Domènec Balmanya, s’imposà 4-2 i Eulogio Martínez fou l’autor del primer gol de l’estadi. El Barça formà amb: Ramallets; Olivella, Brugué, Segarra; Vergés, Gensana; Basora, Villaverde, E. Martínez, Kubala i Tejada. També hi actuaren Evaristo, Gràcia, Hermes González, Ribelles, Flotats, Sampedro i Bosch. L’endemà es disputà el partit Flamengo-Burnley (4-0) i el dia 26 el FC Barcelona-Borussia Dortmund (4-1). Al cap de dos anys de la inauguració, el 23 de setembre de 1959, el Camp Nou estrenava l’enllumenat artificial, coincidint amb el partit FC Barcelona-CDNA de Sofia, el primer de la Copa d’Europa que es disputava a l’estadi.

Dimensions i reformes

Les característiques actuals (2011) de l’estadi són les següents: 260 m de longitud × 226 m d’amplada (58.760 m2 de superfície) i una capacitat oficial de 99.354 espectadors, la més gran d’Europa. D’acord amb la normativa de la UEFA, el terreny de joc fa 105 m × 68 m.

El Camp Nou acull els partits de futbol del primer equip del FC Barcelona

© ENCICLOPÈDIA CATALANA / ANTONI CAMPAÑÀ

L’estadi ha estat sotmès a successives modificacions i ampliacions de diferent abast, i la capacitat ha variat segons els requeriments: així, la cabuda inicial era de 93.053 espectadors, mentre que en ocasió de la Copa del Món de futbol del 1982 atenyé un màxim de 120.000 espectadors gràcies a la construcció d’una tercera graderia que representà 22.150 localitats més. La primera pedra de l’ampliació es posà el 23 de juliol de 1980 i les obres quedaren enllestides el 24 d’agost de 1982. Els arquitectes encarregats del projecte foren Josep Soteras, Francesc Caballer, Francesc Mitjans, Josep A. Mitjans i Antoni Bernes. La remodelació també comportà que es guanyés en comoditat i serveis en crear-se noves llotges, una nova sala de premsa i un nou marcador. El 13 de juny de 1982 fou escenari de la inauguració de la Copa del Món amb el partit disputat entre l’Argentina i Bèlgica (0-1). Al llarg del torneig, l’estadi acollí tres partits de la segona ronda i la semifinal.

Altres reformes destacades foren la instal·lació de marcadors electrònics (1975) i la inauguració del Miniestadi (1982) i del Museu del club (1984), situat a la tribuna.

L’any 1994, el terreny de joc (inicialment de 107 m × 72 m) fou rebaixat dos metres i mig, s’eliminà el fossat de seguretat i se suprimiren les localitats sense seient i, d’aquesta manera, l’estadi guanyà unes 7.000 places amb seient. Amb aquesta intervenció, inaugurada el 24 de setembre de 1994, el Camp Nou passà a tenir una capacitat de 107.000 espectadors. Reformes posteriors foren la renovació de la llotja presidencial, la instal·lació d’ascensors interns, l’ampliació del vestíbul de tribuna, la creació d’aparcaments subterranis i un nou enllumenat. El 2010 s’inaugurà l’ampliació del Museu amb motiu del centenari del club. Altres serveis que acull l’estadi són el Centre de Medicina Esportiva, el Centre de Documentació i Barça TV. El 9 de maig de 2015 s’inaugurà la nova nomenclatura de la llotja presidencial del Camp Nou, denominada, a partir d’aleshores, “Llotja President Suñol”, en honor del president afusellat durant la Guerra Civil Espanyola.

El Camp Nou té la capacitat més gran d’Europa en nombre d’espectadors

© NET EC

Actualment té una capacitat de 98.787 espectadors, la més gran d’Europa. L’estadi ha rebut la màxima qualificació (cinc estrelles) de la FIFA. L’any 2007 fou presentat un nou projecte de remodelació i ampliació a càrrec de l’arquitecte britànic Norman Foster, però el 2010 fou desestimat per la nova directiva. El 8 de març de 2016, l’empresa japonesa Nikken Sekkei guanyà el concurs per a la renovació de l’estadi. Els treballs duraran fins el 2021.

Esdeveniments

Dels esdeveniments futbolístics més destacats que ha acollit el Camp Nou, cal esmentar dues finals de la Recopa d’Europa (1972, 1982), la inauguració de la Copa del Món el 13 de juny de 1982, dues finals de la Lliga de Campions (1989 i 1999) i els Jocs Olímpics de 1992. Hi ha disputat també diversos partits la selecció catalana de futbol. 

Entre els esdeveniments no esportius, cal esmentar diverses efemèrides multitudinàries, com ara els actes del 75 aniversari (1974) i del centenari (1999) del club, la missa oficiada pel papa Joan Pau II en la seva visita a Barcelona (7 de novembre de 1982) i diversos macroconcerts (Lluís Llach, 1985; Bruce Springsteen, 1988 i 2008; Michael Jackson, 1988; Julio Iglesias, 1988; Amnistia Internacional, amb diverses estrelles del pop i el rock, 1988; els Tres Tenors, 1997; U2, 2005 i 2009, etc.). També s’hi han celebrat actes de reivindicació catalanista, com el que tingué lloc el 24 de juny de 1981, organitzat per la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, o el Concert per la Llibertat (29 de juny de 2013), organitzat per Òmnium Cultural juntament amb altres entitats de la societat civil, com l’Assemblea Nacional Catalana o la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, amb l’objectiu de reclamar el dret del poble català i de tots els pobles del món a poder decidir lliurement i democràtica el seu futur.