camp proper

m

Zona de l’espai molt propera a un element radiant, caracteritzada perquè la distribució angular dels camps depèn de la distància.

En aquesta zona, l’amplitud del camp, en augmentar la distància a la font, decau més ràpidament que en la zona de camp llunyà. La frontera entre el camp proper i el camp llunyà presenta una transició difusa que depèn de la longitud d’ona del camp radiat. En el cas d’una antena, és habitual considerar que el camp proper s’estén fins a una distància d= 2D2/λ, essent D la dimensió de l’antena i λ la longitud d’ona del camp radiat.