Campinyià

Indústria prehistòrica, el nom de la qual deriva del jaciment francès de Campigny a la vall del Bresle (Normandia).

Començà durant el Neolític i perdurà, en determinats llocs, fins a l’edat de bronze. L’element definidor són els instruments de sílex, tallats d’una manera especial, sobretot el pic i el tranchet, que per la seva forma s’assembla a una destral polida, però que és tallada. Hi ha una fase amb tallers de sílex a l’aire lliure, d’habitants de boscs, i una altra, més recent, ja amb base agrícola. Rarament es troba a les coves. Ha estat localitzat en moltes regions de l’Europa occidental, del sud d’Escandinàvia i del nord d’Alemanya fins a França i Itàlia. A Catalunya hom pot considerar campinyianes algunes peces dels tallers de sílex del Priorat i del Camp de Tarragona estudiats per Salvador Vilaseca.