La costa, de 9 km de llargària, és baixa i arenosa (arenal de sa Ràpita, platja des Trenc, separades per la punta de ses Covetes). Al sud-est es troben es Salobrar de Campos, restes d’un antic prat utilitzades per a l’explotació de salines, i as Palmer, el balneari des Banys de Sant Joan, les úniques sorgències d’aigües termals de l’illa. El municipi és predominantment agrícola; la terra conreada ocupa 7 248 ha (70% del terme) i hi té una gran importància el regadiu (1 080 ha), a causa de l’abundància d’aigües freàtiques utilitzades, amb sínies, molins i motors (es Palmer); és important la producció de farratges, que mantenen més de 8 000 caps de bestiar boví, productor de carn i llet consumida en gran part per la indústria de Palma. Al secà (9 250 ha) predominen l’ametller (4 240 ha), els cereals (3 140 ha), la figuera (1 200 ha), el garrofer (325 ha) i els arbres fruiters (265 ha), especialment l’albercoquer. A les terres incultes destaca la garriga (2 560 ha) i la pineda (845 ha). El bestiar oví (uns 500 caps), aviram (uns 1 400 caps) i porcí (uns 2 100 caps) complementa la ramaderia. Estan en explotació diversos jaciments de marès (son Guerau, so n'Oliver, son Toni Amer). La indústria es redueix a la derivada de l’agricultura, fabricació de materials de construcció, i a l’alimentació. Malgrat les condicions de la costa, el turisme encara no té molta importància (79 llits el 1984). Darrerament ha assolit un paper de residència secundària i sobretot hom ha urbanitzat la costa, on ha estat instal·lat un port esportiu (sa Ràpita). La vila (4 972 h agl i 1 143 h diss [1981], campaners ; 23 m alt.) és situada al fons de la plana. Fou fundada per Jaume II de Mallorca el 1300 al creuer de camins de Palma a Santanyí i de Porreres i Felanitx a la costa. El 1449 hi fou bastit un hospital, i el 1549, l’escrivania, actual casa de la vila. Del s XVI són igualment les cinc torres de defensa conservades. El 1607 s’hi establí un convent de mínims que perdurà fins a l’exclaustració del 1835. Durant el Trienni Constitucional fou centre d’una revolta (1822), aviat sufocada, dirigida pel rector, que arribà a substituir l’ajuntament constitucional per un de reialista. Al s XIV la parròquia del terme es traslladà des des Palmer (església de Sant Blai) a Campos; la primera església fou substituïda al s XVI (1556) per l’actual, reformada en 1858-73. Dins el terme hi ha, a més, les caseries de sa Ràpita, de ses Covetes, des Palmer i de sa Sorda, i la urbanització de Can Mandana; l’agrupament de Port de Campos (o colònia de Sant Jordi) és al municipi de ses Salines de Santanyí. Entre les nombroses possessions cal destacar son Vinyola, s’Alqueria Roja, son Cosmet, sa Canova i son Catlar (al voltant de la qual s’ha format una caseria).
La casa de la vila de Campos
© Fototeca.cat