canac

| canaca

f

m

Etnologia

Individu d’un poble melanesi que viu a Nova Caledònia i a les illes Loyauté, on constitueix prop del 50% del total de la població.

Els canacs (uns 82 000 individus) viuen de l’agricultura i la pesca. La colonització francesa ha menat a l’aparició d’un sentiment d’unitat cultural i social, malgrat la diversitat lingüística, ja que parlen una trentena de llengües o dialectes de la família austronèsica.