Fonamentalment els canals són constituïts per la via de transmissió (microones, fil elèctric, cable coaxial, fibra òptica, etc), que és el suport de la comunicació, i els equips associats als extrems del circuit, que defineixen el tipus de canal: canal telefònic, canal telegràfic, canal de transmissió de dades, etc. Segons la forma de treball dels canals, hom parla de comunicació símplex, semidúplex, dúplex , o multiplex . Un canal, a part de la naturalesa del senyal que transmet i de la seva forma de treballar, també és definit per la seva amplada de banda i la seva capacitat de transmissió en bauds o Mbits/s . La capacitat d’un canal de comunicació és la velocitat màxima a la qual pot ésser transmesa informació sense errors. El teorema de Shanon estableix que la probabilitat d’error tendeix asimptòticament a zero en transmetre la informació per blocs cada cop més llargs (major durada) i codificats adientment, sempre que hom no sobrepassi la capacitat del canal. Recíprocament per sobre de la capacitat no hi pot haver comunicació fiable. En el cas de la transmissió binària, els blocs s’envien individualment tal com surten de la font, la probabilitat d’error del missatge global augmenta amb el nombre de bits transmesos. Segons el teorema de Shanon, però, si hom agafa N bits, els codifica convenientment o els tramsmet pel mateix canal que abans, hom pot fer que la probabilitat d’error sigui tan petit com calgui, amb un N suficientment gran. A partir d’aquests resultats teòrics han estat desenvolupats diversos codis que, en introdudir redundàncies, permeten que el receptor pugui detectar i corregir els errors en els bits individuals.
m
Electrònica i informàtica