No té caràcter executiu. Al s. XII el canceller del capítol catedral era generalment cap de l’ensenyament diocesà; com a director i professor de l’escola de la catedral examinava els candidats al professorat, atorgava llicència per a ensenyar dins la diòcesi, concedia els títols o graus universitaris. En formar-se les universitats (s. XII i XIII), el canceller n'esdevingué cap suprem, com a representant del bisbe, amb les mateixes prerrogatives, que aviat s’anaren limitant a favor del rector, i el càrrec es convertí així en títol honorífic. A les Universitats de l’Església Catòlica, el càrrec adquirí nova consideració a partir del s. XIX, i fou uniformat el 1931. En determinats països (com la Gran Bretanya) el càrrec perdura, mentre en altres ha desaparegut (França, Espanya). Als Països Catalans el càrrec existí des de la fundació de l’Estudi General de Lleida, el 1300, i fou de nomenament regi i confiat a un canonge de la seu lleidatana. A Barcelona, el càrrec existí des del 1401 per l’estudi de medicina i Arts i, des del 1565, en la figura del bisbe de la ciutat, per a tot l’Estudi General. A València (des del 1500) era confiat al seu arquebisbe.
f
m
Educació