El més antic text conegut (el famós manuscrit d’Oxford) copia una versió que pot ésser datada vers el 1100, de la qual existeixen altres versions i refoses fetes durant els s. XII al XV, algunes en francoitalià i d’altres en traduccions romàniques, germàniques i escandinaves, més o menys rigoroses. El text del manuscrit d’Oxford, de 3 998 decasíl·labs assonantats i amb trets lingüístics anglonormands, és considerat el més genuí i el més bell. Narra que Carlemany, incapaç de prendre la ciutat de Saragossa, després de set anys de guerra a Espanya, fa uns tractes amb el rei àrab Marsili, al qual envia com a emissari Ganeló. Aquest, que odia el seu fillastre Rotllan, nebot de Carlemany, trama amb els sarraïns una emboscada en la retirada de l’exèrcit franc, en la qual n'és atacada la rereguarda i hi moren, lluitant coratjosament, Rotllan i els pars de França amb multitud de cristians. Hom descobreix la traïció de Ganeló, Carlemany desfà les forces sarraïnes de Marsili i de l’emir Baligant, que ha arribat en ajuda seva des de Babilònia (el Caire), s’empara de Saragossa i, de retorn a Aquisgrà, Ganeló és objecte d’un judici de Déu on és vençut i esquarterat. Rotllan hi apareix com un heroi coratjós, una mica ingenu, temerari i desmesurat. Al seu costat, el seu company Oliver representa el cavaller valent però assenyat i amesurat. L’arquebisbe Turpí és el prototip de l’home d’església que lluita contra els infidels. Ganeló està molt ben caracteritzat per tal com justifica la seva traïció amb el pretext de la venjança de vells greuges. Tant les línies generals de la narració com alguns dels personatges responen a una llunyana realitat històrica. Tres segles abans, el 15 d’agost de 778, es lliurà una batalla al Pirineu navarrès on fou desfeta la rereguarda d’un exèrcit de Carlemany, que tornava a França després d’una expedició frustrada fins a Saragossa. La batalla, que aviat es localitzarà al coll de Roncesvalls, potser la lliuraren els francs contra bascogascons i moros, i en l’emboscada morí un prefecte de la marca de Bretanya anomenat Rotllan (Hruotlandus). El record d’aquesta desfeta de Carlemany, conservat no se sap ben bé per quins mitjans, s’anà acreixent d’elements populars, poètics i potser erudits i captant personatges que originàriament no hi tingueren res a veure (com Turpí) o possiblement inventats (com Oliver) fins a constituir un relat llegendari que un escriptor, actuant joglarescament, convertí en la Cançó de Rotllan primitiva que avui llegim. L’obra colpeix per la seva perfecció formal, la plasticitat de la llengua, les fines observacions psicològiques amb què caracteritza els personatges i el gran dramatisme i alè èpics dels seus episodis centrals, on la batalla és descrita amb punyent realisme.