Consta de 593 versos octosil·làbics, organitzats en quaranta-nou sèries monorimes d’extensió desigual. Les característiques lingüístiques del text, a mig camí entre l’occità i el català, permeten suposar que fou escrit en una zona que caldria situar entre Tolosa, Conques i el sud català de Narbona, concretament de Sant Miquel de Cuixà. Aquesta darrera hipòtesi sembla probable per les contínues al·lusions del text a les contrades catalanes, per la devoció a la santa que hi existia i perquè, quan s’escriví la cançó, hom projectava de dedicar-li una església al monestir de Cuixà. En tal cas, aquest seria el text literari català, o precatalà, més antic conegut.
El poema, emparentat amb la cançó normanda de sant Alexis, amb la qual comparteix el caràcter arcaic i els trets estilístics de l’èpica, narra el martiri de santa Fe d’Agen en temps de Dioclecià. Es conserva en testimoni únic en un manuscrit de la Biblioteca Universitària de Leiden, erròniament registrat amb el títol Opusculum Ausiae Marchionis scriptum sermone catalanico, ja que al segle XV hom creié veure-hi una obra del poeta Ausiàs Marc.
Bibliografia
- Hoepffner, E. i Alfaric, P. (1926): La chanson de Sainte Foy. París, Université de Strasbourg.
- Thomas, A. (1925): La chanson de Sainte Foi d’Agen, poème provençal du XIème siècle. París, Classiques Français du Moyen Âge.