Cançoner del duc de Calàbria

Cançoner d’Uppsala
Cançoner musical del duc de Calàbria
Villancicos/ De diversos Autores, a dos,/ y a tres, y a quatro,/ y a cinco bozes,/ agora nuevamente/ corregidos. Ay mas/ ocho tonos de Canto llano, y ocho tonos de/ Canto de Organo para que puedam/ Aprovechar los que can/tar començaren

Col·lecció de composicions poeticomusicals publicada a Venècia el 1556 amb el títol de Villancicos de diversos autores a dos, y a tres, y a cuatro y a cinco voces.

Només se’n conserva un exemplar a la biblioteca de la Universitat d’Uppsala, descobert i reeditat per Rafael Mitjana el 1909. Conté cinquanta-quatre peces polifòniques, dues de les quals repetides, que són cançons i villancicos de tema amorós, pastoral o nadalenc. Són en castellà, excepte tres que estan escrites en català —Soleta yo so açí (núm. 23), Vella de vos son amoros (núm. 24) i Que farem del pobre Joan (núm. 35)—, una que imita el gascó —E la don don, Verges Maria (núm. 45)— i dues escrites en portuguès —Mal se cura muyto mal (núm. 9) i Falai meus olhos (núm. 54)—. Totes les peces es presenten com a anònimes, excepte una, Dezilde al caballero (núm. 49), atribuïda expressament a Nicolas Gombert. Per les concordances sabem que altres composicions són de Mateu Fletxa el Vell (núms. 35, 36, 51) i Bartomeu Càrceres (núms. 23, 33, 45, 46), els quals suposadament estigueren actius a València durant la primera meitat del segle XVI, i també Joan Ferrandis d’Herèdia, Enríquez de Valderrábano, Juan de la Encina, Juan Vázquez o Cristóbal de Morales.

Musicalment són d’una gran expressivitat i presenten afinitats amb les frottole italianes. El conjunt procedeix de la cort valenciana del lloctinent Ferran d’Aragó, duc de Calàbria (1526-50), amb la figura de Mateu Fletxa el Vell al capdavant, raó per la qual Josep Romeu i Figueras atribueix al dit conjunt la designació del Cançoner del duc de Calàbria, en lloc de Cançoner d’Uppsala, que havia suggerit Rafael Mitjana.

Bibliografia

  • Escalas i Llimona, R.: Cançoner del Duc de Calàbria (1556): setze exercicis sobre els vuit tons modals, Institut d’Estudis Catalans, Societat Catalana de Musicologia, Barcelona
  • Gómez Muntané, M. (2003): El cancionero de Uppsala. València, Biblioteca Valenciana / Institut Valencià de la Música.
  • Mitjana, R. (1909): Cincuenta y cuatro canciones españolas del siglo XVI. Cancionero de Upsala. Uppsala, Akademiska Bokförlaget.
  • Querol i Roso, L.: La poesía del Cancionero de Uppsala, Imp. Hijo de F.Vives Mora, Valencia 1932
  • Querol, L. i Mitjana, R., eds.: Cancionero de Uppsala, Instituto de España, Madrid 1980
  • Riosalido, J. (ed.): El Cancionero de Uppsala[facsímil], Instituto Hispano-Árabe de Cultura, Madrid 1988
  • Romeu, J.: Mateo Flecha el Viejo, la corte literariomusical del duque de Calabria y el Cancionero llamado de Upsala, Anuario Musical XIII, 1958
  • Romeu i Figueras, J. (1999): Assaigs de literatura valenciana del Renaixement. Alacant, Universitat d’Alacant / IIFV, p. 17-107
  • Vives i Ramiro, J.M.: El Cancionero de Uppsala, Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona 1992