candeler de cera

m
Història

Fabricant de candeles de cera, anomenat també cerer.

A Barcelona, el 1301, figuren ja en el Consell de Cent amb el nom d'especiers candelers, però les primeres ordinacions conegudes són del 1321. A València i a Palma —com a d’altres ciutats— formaven un sol gremi amb els adroguers i els confiters. Foren ascendits a l’estament dels artistes i constituïren col·legi a Barcelona (1455) i a València (1634). Els candelers de cera valencians reberen ordinacions el 1646, el 1673 i el 1760. Les darreres ordinacions barcelonines són del 1816. La candela de cera, més preada que la de seu, era utilitzada per a les cerimònies religioses i el consum de luxe. Els candelers treballaven amb cera importada dels grans comerciants del nord d’Àfrica, d’Orient o del Bàltic. Tot i que alguns negociants intentaren d’establir fàbriques de blanquejar cera i llogaren mestres cerers com a tècnics, a Barcelona hi havia un taller comunitari (convertit en fàbrica reial el 1787) on tots els mestres podien purificar la cera.