canel·làcies

f

pl

Botànica

Família de ranals constituïda per set espècies de plantes llenyoses, arbres d’escorça rica en olis essencials, pròpies dels països tropicals, sobretot d’Amèrica.

Presenten fulles alternes, enteres i mancades d’estípules. Les flors són hermafrodites, actinomorfes amb ovari súper; els fruits són en baia. L’espècie més important és Winterana canella, el canyeller blanc.