Per tal d’obtenir-la, després de la sega hom espolsa amb forques o amb rampins les garbes a fi que se'n desprenguin les fulles, hom carmena el cànem i, per tal de depurar-lo, hom el bat amb la mà o un bastonet. El cànem, llavors, s’amara en un safareig o bassa: durant aquest amarament o maceració es desagreguen els lligaments que uneixen les fibres per acció del bacil Amilobacter. Després d’assecat al sol, s’amuntega en una gran garbera prismàtica. L’operació del bregat o batuda , anomenada agramada al País Valencià, es fa per colles de treballadors amb un aparell d’esmicolar el cànem, de nom i forma variables segons les comarques: bregadores al Ripollès i la Conca de Barberà, bergues al Camp de Tarragona, bargues a l’Empordà, abargues a Tortosa, esgrama a l’Urgell, esgramadores al Pallars, agrama a la Plana de Castelló, agramadora a la resta del País Valencià, trencadors a Mallorca i Menorca, etc. El bregador o agramador acciona la maça o el percussor de la bregadora per tal d’esmicolar les garbes a maçades i treure'n els brins o fibres; els residus s’anomenen borres . Les canyes que romanen agafades encara a la fibra s’anomenen canyamissos o canemuixa . Al País Valencià, per tal de raure la garba i treure els canyamissos, l’agramador la sotmet a la pressió de la llengua de la maça i l’estira; després, desvencilla la garba i en brega les cimes o part superior accionant la maça. Un altre agramador carmena les garbes amb una pinta de tres o quatre pues de ferro i hom doblega i allisa els maços de bri que en resulten. Al Principat i a Mallorca, després de bregat, hom procedeix a espadar el cànem per tal de separar les fibres de la canemuixa: hom l’atupa amb l’espadella damunt una post o banquet (anomenada espadador a Tortosa, Mallorca i Eivissa). Al Pallars Sobirà, hom espada el cànem damunt l' espadal , soc vertical sostingut per tres peus amb una osca al pla superior on s’encabeix el manat que s’hi bat. En certes comarques del Principat i a les illes, l’espadat el fan generalment les dones. Les fibres poden ésser classificades en bri, puada i estopes de primera classe i de segona classe . El cànem és emprat per a fer cordes, espardenyes, sacs, etc; amb les fibres de la millor qualitat hom fabricava també teixits (canemassos), per a brodar-los o per a embalar, fils fins i gansalles. Les fibres curtes (estopa) són emprades, entre altres usos, per a omplir juntures en màquines, per a calafatejar.
m
Indústria tèxtil