La costa és baixa i forma al costat del riu una entrada sorrenca al mar, el cap de Canet , on hi ha el far de Canet (1904). L’agricultura de regadiu, que ocupa tot el territori, rep l’aigua de la séquia major de Morvedre (s. equiols de Mardà, de Montíver), regulada per una comunitat de regants, i de nombrosos pous; el taronger (312 ha) ha esdevingut pràcticament monocultura i ha desplaçat els arrossars de les marjals de la costa. L’explotació turística de la costa ha estat força intensa des del 1970. El poble (1 968 h agl [2006], canetaris ; 11 m alt.), a 1,5 km de la costa, fou alqueria islàmica, incorporat més tard a la governació i terme general de Sagunt. Al s. XV esdevingué centre de la baronia de Canet de Berenguer. Estava emmurallat. L’església parroquial de Sant Pere (1747-62) conserva una taula de la Mare de Déu de les Febres (1520) i una Sagrada Família de Jerònim J. Espinosa. El Palau del Baró (s. XVII-XVIII) fou restaurat a mitjan s. XIX pels comtes de l’Alcúdia. Dins el terme han estat trobats nombrosos vestigis romans. La baronia de Canet de Berenguer , comprada el 1415 a Bernat Joan per Francesc Berenguer, fou vinculada per aquest el 1420; dels Berenguer passà als Blanes, als Jofré i als Saavedra.