cannàcies

f
pl
Botànica

Família d’escitamínies, constituïda per un sol gènere, Canna, amb unes 50 espècies de plantes herbàcies, herbes perennes robustes, pròpies de les regions intertropicals d’Amèrica.

Presenten grans fulles penninèrvies i flors vistoses acolorides de groc, taronja i vermell, hermafrodites, asimètriques, amb calze i corol·la diferenciats i estams i estil petaloides. Les canyes d’Índia (Canna indica i altres congèneres) són sovint conreades als jardins; dels tubercles de Canna edulis, conreada en diverses àrees tropicals d’Amèrica, del sud d’Àsia i de l’Àfrica sud-oriental, hom n'obté l’anomenat arrow-root de Queensland.