És la forma més estricta d’imitació polifònica, que respecta rigorosament la regla, el cànon . Hi ha diverses menes de cànon: el cànon directe a l’uníson , en el qual la veu que proposa el dibuix melòdic, o antecedent, és imitada, nota per nota, per la veu secundària, o conseqüent; aquesta forma de cànon pot ésser també a l’octava, o a la quinta, etc, segons el punt de partença de la veu secundària; el cànon per augmentació o per disminució dels valors en la veu imitativa; el cànon per moviment contrari , en el qual el moviment melòdic ascendent esdevé descendent en el conseqüent, i viceversa; el cànon retrògad o recurrent : la darrera nota de l’antecedent esdevé la primera del conseqüent.
m
Música