cànon apostòlic

m
Dret canònic

Nom amb el qual és designada cadascuna de les tres col·leccions canòniques.

La més antiga és la dels Cànons eclesiàstics dels sants apòstols, i comprèn trenta regles, redactades en llengua grega, a Síria o Egipte, al principi del s. IV. Els 85 cànons grecs o cànons apostòlics probablement daten dels s. V i VI. Els 127 cànons dels apòstols, en llengua aràbiga, reprodueixen materials grecs anteriors (Tradició apostòlica, Constitucions apostòliques).