Aquest càrrec aparegué i es féu comú a partir del s XV. El concordat del 1851 el féu obligatori, a l’Estat espanyol, a totes les catedrals i col·legiates. Era elegit per oposició i amb majoria absoluta de vots, i l’elegit havia d’ésser doctor o llincenciat en teologia. Hom li posà com a obligació, a més de la predicació, l’ensenyament a través d’una càtedra de teologia o d’oratòria sagrada al seminari.
m
Cristianisme