Situació i presentació
Confronta a migdia amb Granollers, ciutat amb la qual forma gairebé un continu urbà. A l’W i al SW el terme limita amb Lliçà de Munt i a l’W també amb Santa Eulàlia de Ronçana, mentre que al N ho fa amb l’Ametlla del Vallès i les Franqueses del Vallès i a l’E altra vegada amb les Franqueses, mitjançant un tram del riu Congost.
El territori és bastant planer i només accidentat per les elevacions de Bellulla a ponent, de modelat suau.
La morfologia urbana d’aquest municipi fa que l’estudi de les seves unitats de població esdevingui força complex. El poble de Canovelles és, bàsicament, una conurbació unida pel sud amb el nucli de Granollers i que engloba el barri de la Barriada Nova, on hi ha l’ajuntament, els ravals de Bellulla, Can Diviu i Sant Feliu, el veïnat de Sanaüja i les urbanitzacions de les Àligues, Can Duran, la Quinta Avinguda i Tibel. Altres entitats del terme són la caseria de Can Cuana (o Quana), on es formà el nucli primigeni de Canovelles, i el veïnat de la Serra.
La proximitat al nucli industrial de Granollers condiciona el pas d’importants vies de comunicació, entre les que destaca l’autovia C-17, que creua el terme de S a N en direcció a Vic i entronca amb l’autopista AP-7 i la C-60 mitjançant un desdoblament que voreja la part sud de Granollers. També el travessen la carretera C-1415 en direcció a Caldes de Montbui i diverses carreteres locals, una de les quals mena a Lliçà de Munt. Un tram de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà passa pel sector sud-oriental del terme.
L’origen medieval de la població de Canovelles resta evidenciat pel seu topònim, format en llengua romànica. Segons el Diccionari Alcover-Moll , la seva etimologia demostra que és un derivat diminutiu de Cànoves, que significa ‘ca(ses) noves’. El 1008, quan és documentat per primer cop, Canovelles devia ser un petit agrupament de cases noves relacionat amb algun nucli de poblament proper més antic.
La població i l’economia
A partir de l’evolució de la població (canovellins) s’observa que Canovelles és un dels municipis de creixement demogràfic més intens del Vallès. El 1950 hi havia 631 habitants i el 1970 n’hi havia 8.100, any en què la densitat demogràfica era de 1.047,11 h/km2, xifra que només és indicativa perquè la població és molt desigualment repartida, com ja hem indicat. El 1981 el cens registrà una xifra molt més elevada; hi havia 12.138 h. A partir d’aquesta data, però, la tendència demogràfica canvià substancialment i, si bé durant la dècada posterior encara es registrà un guany considerable, els últims deu anys del segle XX la població ja patia una lleu davallada (13.326 h el 1991 i 13.118 h el 2001). Posteriorment, la població tornà a créixer fins els 14.668 h el 2005.L’agricultura, base econòmica tradicional del terme, té avui en dia un paper simbòlic i ha estat substituïda per la indústria, principal sector, i els serveis, en contínua expansió. Malgrat tot, encara es mantenen actives algunes explotacions agrícoles on es conrea alfals, farratge, ordi i blat, i es cria bestiar porcí, boví i oví.
La industrialització del terme s’inicià vers el 1965 en una zona a part dels nuclis urbans existents. Aleshores, hom intentà de construir-hi urbanitzacions d’estiueig, activitat que no prosperà. La superfície industrial comprèn el polígon de Can Castells, construït l’any 1975, i el de Can Galobardes, gairebé units i amb presència d’una gran varietat d’empreses, entre les quals destaquen les pertanyents als sectors metal·lúrgic, del paper, l’edició, el tèxtil, la fusta, químic o alimentari. La intensa activitat industrial propicia un important moviment de mà d’obra provinent de poblacions veïnes. La proximitat de Granollers i la importància d’aquest nucli com a pol d’atracció econòmica i industrial no ha suposat un impediment per a la instal·lació de nombroses empreses al terme però sí que s’ha reflectit en una certa mancança de serveis i en la feblesa i poca cohesió del teixit comercial de Canovelles, que en aquest sentit és clarament dependent de la capital vallesana. Cada diumenge se celebra el mercat setmanal.
Al municipi, a més dels cicles d’ensenyament obligatori, es poden cursar també estudis de batxillerat. Pel que fa a la sanitat, el terme disposa d’un centre d’atenció primària (CAP).
El poble de Canovelles
El poble de Canovelles (175 m d’altitud) és situat al camí antic de l’Ametlla a Granollers, actual carretera local. La Barriada Nova (10.839 h el 2005), actual seu de l’ajuntament, aglutinà la gran allau immigratòria que es produí a partir de la dècada del 1960. Hom l’anomenava també Canovelles de Baix o Can Xarlet, per la casa d’aquest nom que hi havia. Com hem esmentat anteriorment, aquest barri ha format un continu urbà amb la ciutat de Granollers.
L’església parroquial de Sant Feliu de Canovelles és un edifici del primer art romànic, probablement edificat en la segona meitat del segle XI. D’una sola nau, molt llarga (cosa que fa suposar que fou allargada amb posterioritat) i amb arcuacions llombardes (hi ha encastada una làpida romana amb una inscripció dedicada a L. Porcius Partenius). A banda i banda del presbiteri s’obrien sengles absidioles semicirculars que sobresortien exteriorment de la fàbrica de l’edifici; la de tramuntana desaparegué vers el 1500, quan al seu lloc fou construït un pas de comunicació amb la casa veïna de Magarola, i la de migdia, de la qual es conservava la fonamentació, fou reconstruïda durant la dècada del 1980. L’aparell de petits carreus és característic del segle XI. A la façana de migdia hi ha dues finestres romàniques i una porta de mig punt adovellada que podríem datar del segle següent. A la de ponent, al segle XIII, se sobreposà una bella portalada romànica, amb arquivoltes, decoració esculpida de temes geomètrics (ziga-zagues i escaquejats) i sengles columnes acanalades per banda, coronades per capitells composts amb decoració vegetal (acants) i zoomòrfica (diversos ocells), i un dels quals amb unes carotes als vèrtexs. La coberta de l’església, de canó lleugerament apuntat, data probablement dels segles XII o XIII. S’hi conserven dos quadres dedicats a sant Roc i a sant Andreu, de la fi del segle XVI. A la rectoria hi ha dues taules procedents d’un retaule on hi ha representats sant Llorenç i sant Esteve. Així mateix, es conserven dos quadres del 1750 amb l’Assumpció de la Mare de Déu i la Puríssima.
El 1888 fou fundada al poble la Germandat de Sant Sebastià, d’ajuda mútua en cas de malaltia. D’altra banda, pel que fa als serveis religiosos, cal esmentar que el col·lectiu musulmà de Canovelles disposa d’una mesquita, la primera del Vallès.
Pel que fa a les festes, cal destacar la festa de Sant Antoni Abat, que se celebra el 17 de gener amb l’ofici, la benedicció simbòlica i després, al migdia, la cavalcada pels carrers de la vila, on es venen els típics borregos de la diada. A la tarda es fa un gran cremat de rom i al vespre un sopar de germanor per a socis i simpatitzants, durant el qual es fa el sorteig del porc, que ajuda a finançar la festa. El 15 de maig es fa la festa de Sant Isidre i, pel juny, la vigília de Sant Joan se celebra des del 1984 la nit de Bruixes, en la qual surt el jovent del poble disfressat i amb caretes per a l’ocasió. La festa major de Sant Fèlix se celebra el darrer diumenge de juliol amb diversos actes festius, entre els quals destaca el tradicional ball de gitanes.
Altres indrets del terme
Damunt la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes hi ha el raval de Bellulla (205 h el 2005) amb el santuari de la Mare de Déu de Bellulla. La capella era en construcció el 1279, quan hom féu un llegat d’una lliura de cera per a l’obra de l’església. El 1310 es fa una donació a la capella i el 1364 l’autoritat eclesiàstica autoritzà Guillem Negrals com a rector de Bellulla, la presentació del qual havia estat feta pel rector de Canovelles. L’edifici primitiu fou substituït per un de tipus renaixentista, probablement quan la capella pertanyia als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, des del 1611, fins que el 1835 en foren desposseïts. L’antiga imatge de bronze de la Mare Déu de Bellulla que, segons la tradició, havia estat trobada per una pastora el 1261, hom la venerava com a advocada de la vista. Des del 1872 es trobava a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936. A l’ermita de la Mare de Déu de Bellulla el dilluns de Pasqua se celebra un aplec d’àmbit local.
Prop de Bellulla i de l’autovia de l’Ametlla hi ha la el barri de la Serra (33 h el 2005), amb els masos de Can Sotries, Can Mingo, Can Benet Serra i Can Serra, i al nord de Bellulla, la urbanització Can Duran (631 h el 2005) i el veïnat de Sanaüja (478 h el 2005), on hi ha el mas de Ca l’Ignasi. Altres pagesies d’interès per la seva antiguitat són Can Canyelles, Can Camps, Can Colomer, Can Roger i Can Castells. Han desaparegut els molins de la Sal, d’en Marc i de les Canyes, els quals eren documentats ja el 1321 i havien funcionat fins a la primeria del segle XX. El molí de les Canyes pertangué durant uns quants anys al monestir de Can Fortuny i des de la fi del segle XVIII s’anomenava de Can Roger. Al nord del terme hi ha la caseria de Can Cuana.
Dels vestigis arqueològics d’època antiga trobats en terme de Canovelles podem ressenyar un sepulcre d’època neolítica a Ca n’Amell i la ja esmentada làpida romana, que fou reaprofitada en el parament de l’església parroquial.
La història
El terme de Sant Feliu de Canovelles és esmentat el 1008, quan Ingilbert i Incúncia, la seva muller, permuten amb l’abat Ot de Sant Cugat cinc peces de terra que ells hi tenien, per compra, en canvi d’unes terres situades en un altre lloc que els donava el monestir; amb la cessió de les terres, els donadors traspassaven a l’abat i al monestir el domini i la potestat que hi tenien. D’aquest document hom pot deduir que dins el terme de Sant Feliu la propietat de la terra era força repartida entre aloers lliures; entre els diversos aloers posseïdors de les terres amb les quals confrontaven les que passaren a ser del monestir de Sant Cugat (Condefred i els seus hereus, Vives i els seus hereus, Bonús, Pedrós i hereus, Sunyer i Pere, el qual era un dels qui més terres posseïa), s’esmenta l’església de Sant Feliu i el monestir de Santa Maria de Ripoll, que també hi posseïen terres. L’estructura de la propietat mostra encara un estadi prefeudal.
L’església de Sant Feliu no és documentada com a parròquia fins el 1072, quan Berenguer Guislabert vengué un alou situat en terme de la parròquia de Sant Feliu de Canovelles, i en terme de Santa Eulàlia (suposem que Santa Eulàlia de Corró d’Avall, bé que el document no ho diu). Aquest document, el fet que no hàgim conservat gaire documentació medieval de Canovelles i la seva proximitat respecte de Granollers i dels altres pobles que gaudien de franquesa, ens porta a plantejar-nos la pregunta de si originàriament el terme de Canovelles no devia ser vinculat a algun d’aquests llocs que eren inclosos en les franqueses del Vallès. Canovelles fou de jurisdicció reial.
Al segle XVII, els Magarola hi posseïen extenses possessions: Can Castells, Can Guri, Can Bellver (avui Can Serra) i Can Pagès Vell. Els dominicans de Santa Caterina establerts a Bellulla hi tenien els masos de Can Camps (documentat des del segle XIII, anomenat més modernament Mas Lledó i Mas Figueres), Can Diviu Vell, Can Canyelles i Can Pertegàs. Els propietaris de Can Duran (mas documentat al segle XIII) eren batlles de Canovelles.