Consta de més de deu mil versos. Concebut inicialment com un cant d’homenatge a Xile, en publicà una mostra a Barcelona el 1938. N’acabà la redacció definitiva en 1948-49.
El poema narra el passat —cosmogonia, civilitzacions primitives, conquesta, alliberament, colonialisme, etc.— i el present d’Amèrica —lluita, treball, dictadura, heroisme, etc.— fins a desembocar en un darrer capítol autobiogràfic. Al costat de cants de gran intensitat lírica, la realitat apareix sempre subratllada per una imatgeria precisa i clara.
Compost bàsicament de vers lliure, fa ús també de formes mètriques tradicionals, cultes i populars.