D’origen grec, al s XI era una de les famílies feudals més poderoses de Tràcia. Joan Cantacuzè fou coronat emperador de Bizanci conjuntament amb Joan V, casat amb la seva filla Helena. Associà a l’imperi el seu fill Mateu Cantacuzè (1354-57) i concedí el despotat de Mistra a un altre fill, Manuel Cantacuzè , al qual succeí l’esmentat Mateu, pare de Demetri Cantacuzè , desposseït el 1384 del despotat, i de Joan Cantacuzè , titulat dèspota de Mistra; la filla d’aquest, Helena Cantacuzè , es casà amb Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona. Caiguda Constantinoble en poder dels turcs (1453), la família conservà la seva puixança. Passà a Romania al s XVII, on prengué el nom de Cantacuzinos , i proporcionà una dinastia a Valàquia (1678-1716) i prínceps i homes d’estat a Moldàvia. De Romania passà a Rússia al s XVIII.