Foren prínceps de Moldàvia Constantí Cantemir (1630-93), en 1685-93, i els seus fills Antíoc Cantemir , en 1696-1700 i 1705-07, i Demetri Cantemir (1673-1723), el 1710. Aquest últim ajudà Pere el Gran contra els turcs, i a la desfeta de Stanilesti (1711) emigrà a Rússia, on fou canceller imperial. És notable la seva obra d’historiador: Historia incrementorum atque decrementorum aulae othomanicae (1716, traduïda a l’anglès el 1734) i altres obres sobre Moldàvia i Valàquia. El seu fill Antíoc Cantemir (1708-44) fou diplomàtic i escriptor.