Canterbury

Catedral de Canterbury (s XII)

© Fototeca.cat

Ciutat del comtat de Kent, a Anglaterra, Gran Bretanya, vora el riu Stour.

Mercat agrícola i nucli industrial (tèxtil, productes làctics). Centre turístic important. Centre d’ensenyament superior: University of Kent at Canterbury, fundada el 1965. L'arquebisbat de Canterbury és la seu primada de l’església d’Anglaterra; l’arquebisbe presideix la Conferència de Lambeth de les esglésies de comunió anglicana. La Christ Church Cathedral fou començada el 1070 per l’arquebisbe Lanfranc. El 1174, un incendi en destruí la capçalera, reconstruïda pel mestre francès Guillaume de Sens, que hi aplicà l’esquema de la de la catedral de Sens. El 1379 hom enderrocà la nau per bastir-ne una de nova, acabada el 1400, obra mestra del gòtic perpendicular. La torre quadrangular (Bell Harry Tower) fou construïda del 1495 al 1503. La catedral conté vitralls de tipus francès (1190) a la capçalera; també hi són remarcables els sepulcres del Príncep Negre (mort el 1376) i d’Enric IV (1443). Es conserven part de les muralles medievals i restes del castell. El convent benedictí fundat per sant Agustí de Canterbury (abadia de Sant Pere i Sant Pau), extramurs, conserva l’església del s XI. La ciutat correspon a la colònia romana anomenada Durovernum. El 560 esdevingué la capital del regne de Kent. Els primers missioners enviats pel papa Gregori I i manats per sant Agustí de Canterbury s’hi establiren el 597; es convertí en seu episcopal el 602 i el seu titular fou designat primat d’Anglaterra. Centre cultural i religiós durant tot el període anglosaxó. L’arquebisbe Thomas Becket fou assassinat a la catedral el 1170, i després de la seva canonització (1172) Canterbury esdevingué un centre de pelegrinatge molt freqüent a l’edat mitjana. Al s XVI, refugiats valons i hugonots dels Països Baixos i França hi introduïren indústries tèxtils.