càntir

baldraca
m
Oficis manuals

càntirs

© Fototeca.cat

Atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo (tot) i l’altre, més petit (galet), per a beure.

Serveix per a tenir-hi aigua o vi. Habitualment són fets de terrissa, vidre o metall; la terrissa d’alguns, per transpiració, permet de mantenir fresc el líquid que conté. Als Països Catalans són d’ús freqüent i molt estès. Hom en fabrica de terrissa negrosa a Verdú, a Esparreguera i a Vilafranca del Penedès; de ceràmica policroma, sovint en forma de gall, a Agost i Manises. Als segles XVII i XVIII hom en feia de vidre a Barcelona i a Mataró, de notable qualitat artística. Els de metall, menys abundosos, són fets de llauna o d’aram.