cantó

m

Heràldica

cantó

Peça fonamental que ocupa un dels angles de l’escut, normalment el primer (destre) del cap; si és el segon, és anomenat cantó sinistre , però és rar.

A França i Anglaterra és usat alguna vegada com a brisura. Té dues parts d’ample i dues i mitja de llarg de les set parts de l’amplària de l’escut. Quan té la forma d’un quart de circumferència, hom en diu cantó arrodonit .