canvi semàntic

m

Lingüística i sociolingüística

Modificació de la significació d’un mot per desplaçament de la relació entre significant, significat i referent per causes diverses (històriques, lingüístiques, socials, psicològiques), que pot consistir, d’una banda, en una mutació del referent o cosa anomenada; d’una altra, en una transferència del significant o bé del significat, i, en cada cas, es pot produir tant per semblança com per contigüitat dels significants o dels significats.

Rep el nom de contracció quan hi ha una transició d’un significat general a un d’específic. Així, el mot pondre (ous) deriva del mot llatí ponere (‘posar’, ‘col·locar’ en general). Quan hi ha un trànsit d’un significat específic a un de general rep el nom d'expansió. Així, el mot guanyar prové del d’origen germànic waidanjan (‘cercar els aliments, el menjar’). Rep el nom de translació quan els dos significats es veuen implicats per una relació de veïnatge entre els designats. Així, pota, que té per referent la base sustentadora dels animals, passà a significar també la d’una taula. És evident que les contraccions i les expansions de significat, en la major part dels casos, són el resultat de translacions i que aquestes translacions prenen diferents formes, que els retòrics han anomenat metàfora, sinècdoque, metonímia, catacresi, etc.