Abraça fenòmens tan amplis com els de desenvolupament, progrés, decadència i evolució; quan el canvi no és gradual, hom parla de revolució. El canvi social és determinat per tres factors: alteracions sociobiològiques (així, una transformació climàtica pot forçar un poble sedentari al nomadisme o a la conquesta), variacions imposades per un o diversos grups socials (implantació d’una llei, construcció de vies de comunicació, persecució d’una minoria ètnica, etc) o la mateixa dinàmica de les estructures socials establertes (la dinàmica interna del sistema capitalista, per exemple, encamina la societat en un sentit donat). Sovint, tots tres factors apareixen junts en el canvi social, el qual, d’altra banda, va estretament unit al canvi cultural, de tal manera que l’un implica sempre l’altre en un cert grau. Tanmateix, el primer comporta sempre una modificació d’estructures. Les concepcions més generals sobre el canvi social, com les d’Auguste Comte, Karl Marx o Émile Durkheim, sovint es confonen amb una teoria de l’evolució de la humanitat. D’altres, més particulars, intenten explicar fenòmens més restringits del canvi, com la teoria de Max Weber sobre els orígens del capitalisme. Nombrosos estudis de canvi social a petita escala empren al màxim la quantificació dels fenòmens, tot operant amb un mínim de variables, d’una col·lectivitat reduïda.
m
Sociologia